Imatge capçalera

Solsona

Inici ca Història i tradició Festes populars

Festes populars

Festa de Sant Antoni Abat (gener)

stantoni.jpg
Sant Antoni reuneix tota classe de cavalleries a Solsona

La festa de Sant Antoni representa la reivindicació d'un llegat dels avantpassats rurals, la festa de la veneració del patró dels traginers de Catalunya, en què participaven tots els sectors relacionats amb el bestiar (pagesos, ramaders, carreters, etc.).

 

Tot i la davallada, amb els anys, del protagonisme laboral dels animals, la festa s'ha potenciat i ha anat guanyant un caire cada vegada més popular, per al públic en general.

 

Avui la part central de la jornada la constitueixen la cercavila i els Tres Tombs, amenitzats per una banda de cornetes i tambors, que consisteix en una desfilada de les cavalleries. Els cavalls llueixen les seves millors gales, i a cada edició es convida un pendonista d'honor a acompanyar la comitiva. Es premien els tres genets més ben caracteritzats. Pels volts del migdia, es fan curses de cavalleries al camp del Serra. 

 

 

Carnaval de Solsona (febrer)

Carnaval RamonSolé.jpg
El Carnaval aplega una multitud de visitants

 

La dictadura espanyola iniciada als anys trenta no va aturar la decisió de Solsona de trencar esquemes i ser la primera ciutat del país a recuperar la festa del Carnaval el 1971. Per això no és d'estranyar la seva popularitat. De la mateixa manera que el cristianisme va anar desdibuixant aquelles bacanals romanes, els solsonins, durant aquests anys, han anat recargolant la festa fins a obtenir un aiguabarreig d'actes del Carnaval, de tradicions pròpies d'altres èpoques de l'any o de la història, sempre en to de mofa. En són proves palpables les rèpliques dels gegants, la penjada del ruc al campanar o les burles locals.

 

La vulnerabilitat d'un règim que ja dequeia, la permissivitat de les autoritats locals i la il·lusió d'uns joves  va permetre organitzar el Carnaval l'any l97l. El dijous gras, la música sorda, el pregó de festes, la solemne arribada del Carnestoltes amb el corresponent sermó, a la tarda i nit, balls de disfresses, acabant el dimecres de cendra, amb l'enterrament i la cremada del ninot. Al llarg del temps, s'han anat incorporant elements a aquell primer programa.

 

El l974, el mestre Joan Roure va compondre el Bufi, que ràpidament es convertí en l'himne del Carnaval. Quatre anys després, el mestre geganter Manel Casserras va crear el Gegant Boig, el primer de la saga que s’aniria reproduint fins a fornir el folklore carnestoltesc d’un elenc genuí i sense parió. El l985 es va afegir al programa un dels seus actes més cèlebres, la penjada del ruc. El Carnaval Infantil, tot el dilluns, va arribar el l987. Al llarg de més de quaranta anys, la festa més multitudinària de Solsona ha anat incorporant al·licients identitaris que la fan única i inconfusible en el mapa català i espanyol. 

  

Carnaval08_penjada B.jpg
La penjada del ruc és l'al·licient més cèlebre

La penjada del ruc

 

L'entrada d'aquest nou element en l'escena carnestoltesca va reorientar a l'alça la seva popularitat. El malnom de "mata-rucs", assignat despectivament als solsonins des de temps remots arran de la llegenda segons la qual es va penjar un ruc al campanar amb l'objectiu que se’n mengés unes herbes, va modificar el seu caràcter ofensiu per un nou concepte innovador i alegre. La paròdia burlesca d'aquella històrica gesta d'un grapat de ciutadans que bonament van sacrificar l'ase es va produir per primera vegada l'any l985, i va anar acompanyada d'una forta polèmica. El realisme i la qualitat de l'acte va fer que molta gent protestés i volgués salvar el ruc de cartró de l'horrorosa mort. Cada dissabte de Carnaval es nomena mata-ruc d’honor un personatge popular del país per pronunciar un pregó de festes i presidir la nostrada penjada. 

 

bojos.jpg
El Gegant Boig i la Genganta Boja

El Bufi i els gegants

  

Solsona és una ciutat tradicionalment gegantera i aquest fet no podia escapar dels tentacles burlescos del Carnaval. Després d'uns tímids intents, va ser l'any l974 quan Manel Casserras i Boix (1929 – 1996) va construir quatre gegants que parodien els de la Festa Major, i el músic Joan Roure va compondre el Bufi, que s'ha convertit en l'himne del Carnaval local. Els gegants disbauxats només ballen al so d'aquesta peça.

 

El l978 va aparèixer el Gegant Boig. L'articulació dels seus braços, que en ballar fa que reparteixi bufetades a tort i a dret, dóna el tret de sortida a una col·lecció de gegants i feres que ja sobrepassa les dues dotzenes. Els Bojos, els Nans, la Draca, el Xut i el Comte de l'Assaltu tenen danses pròpies. Un dels gegants que desperta més curiositat per la seva estructura és el Tòful Nano, que aparegué el l983. Amb aquest, les galetes van arribar de debò; si veniu al Carnaval de Solsona, ja sabreu el perquè.

 

 L'arribada del carnestoltes i el sermó

  

Quan la ciutat de Solsona va recuperar el seu Carnaval, de mans de la Joventut Solsonina, ho va fer sense voler trencar els vells esquemes que la memòria popular recordava dels anys trenta. Així, doncs, aquell soldat elevat a la categoria de rei que personificava la festa a les saturnals romanes i que després el cristianisme va convertir en un ninot, fa anys que arriba solemnement a la ciutat. Damunt d'una carrossa i envoltat d'una espectacular rua, les autoritats i la resta de la comparseria el reben amb tota la pompa que es mereix.

 

Una vegada acabats els actes protocol·laris, com haver d'arrossegar tot el dia l'enorme clau de la ciutat que se li entrega, es puja a la plaça Major on el predicador llegeix el sermó. Els versos recitats són punyents, crítics amb les institucions, els governants i les seves actuacions. Rimen com poden i, en el cas de Solsona, s'hi afegeixen algunes estrofes "allatinades" en honor a la capitalitat de bisbat que tenim.

 

enterr99.jpg
Imatge de l'"enterrament", l'últim dia del Carnaval

L'enterrament

  

El dimecres de cendra és un dia trist per als carnavalers: s'acaba la festa! I ho fa amb un dels actes més tradicionals, l'enterrament del Carnestoltes. Recorrent el nucli antic, armats amb una espelma i ballant la música especial d'aquest acte, centenars de persones i sobretot de comparses, acompanyen l’irreverent ninot en les seves darreres hores.

 

Als encontorns del recinte de l’Escola Arrels de Secundària, es duu a terme la cremada de la figura i un espectacular castell de focs artificials. Per acabar, la baixada de gegants representa l'apoteosi final. Aquesta cloenda és difícil de relatar, s'ha de viure. Us imagineu com a mínim una dotzena de gegants, d'aquells que reparteixen llenya, ballant el Bufi més de dues hores seguides, amb despenjada del ruc inclosa, fins que a les dotze de la nit, a l'hora de la Ventafocs, els músics deixen de tocar?

 

 Les comparses

  

És a principis dels anys vuitanta quan apareixen les comparses al Carnaval solsoní, el seu veritable motor. Actualment sobrepassen de llarg la vuitantena, participen en els actes promoguts per l’Associació de Festes del Carnaval i n'organitzen una bona part, aportant una coloració molt especial a la festa.

 

Les comparses han donat un fort impuls a una indumentària popular carnavalesca. Les tradicionals bruses dels antics tractants de bestiar de principis del segle XX, que van aparèixer en els primers carnavals d'una manera lleugera i anàrquica, van passar a ser també els uniformes multicolors de les agrupacions. Cadascuna es distingeix per una bata amb disseny i colors propis i el seu nom. La bata surt de l’armari el primer dia de Carnaval i se n’hi torna el dimecres de cendra.

 

 

 

Corpus i Festa Major (juny i setembre)

BalletsLes celebracions del Corpus i la Festa Major de Solsona es caracteritzen per un denominador comú: la manifestació gegantera i la resta d'elements folklòrics locals són els protagonistes de la festa. Així, tant al juny com al setembre, els solsonins i els visitants podem gaudir de les cercaviles, les tradicionals "baixades" de la corporació municipal, acompanyada dels gegants, els balls de bastons, i els altres elements tradicionals; les danses a la plaça Major, la roda de foc, etc.

 

Festa d'interès nacional

 

La Festa Major de Solsona, en honor a la patrona de la ciutat, la Mare de Déu del Claustre, es caracteritza per mantenir el seu esquema de manera pràcticament intacta en el decurs de més de tres segles. Precisament, en l'edició del 2003 es va commemorar el 350è aniversari de la festa gran de la ciutat i, des del 2009, és reconeguda per la Generalitat de Catalunya com una Festa patrimonial d'interès nacional.

 

Conten les cròniques que l'any 1653 els solsonins van proclamar la Mare de Déu del Claustre patrona de la ciutat com a mostra de gratitud per haver-los alliberat d'una pesta que havia coincidit amb època de fam, i es va establir una processó en honor seu el dia 8 de setembre. Al voltant d'aquesta data es van anar incorporant els actes que conformen la Festa Major d'avui i els elements folklòrics de la manifestació gegantera.

 

L'any 1675 ja se celebrava una estructura dels actes gairebé idèntica a l'actual: el pregó, el cant de la salve, mentre cremaven teieres, un castell de focs el dia 7; missa pontifical, homenatge a la Verge del Claustre amb una processó, i comèdies en un entaulat el dia de la patrona, i missa i besamans l'endemà.

 

Una de les principals eines que confereixen solemnitat a les celebracions del Corpus i de la Festa Major de Solsona és el protocol escrit del folklore geganter, redactat el 1983, que ha servit de model per a diversos municipis que han volgut elaborar la pròpia normativa de la festa local per excel·lència.

 

A més de la manifestació gegantera i dels oficis religiosos, la Trobada d'Acordionistes, els concerts de tarda, els balls de nit, els concerts de rock, les sardanes, els espectacles infantils i la variada oferta d'exposicions són ingredients indispensables de la festa gran de Solsona.

 

Trobada de Gegantons (agost)

El dia 16 d'agost és el torn de la mainada solsonina per manifestar el seu interès per la imatgeria local. Des del 1998, es realitza per Sant Roc una concentració de gegantons, en què es van afegint actes a cada edició.

 

En la vigília, els Geganters Petits es reuneixen per engalanar la plaça Sant Roc, assajar els ballets i les cercaviles. El dia 16, després de la missa a la capella homònima, l'àliga infantil desplega el seu ball en honor al sant. Tot seguit, tothom és convidat a celebrar la festa amb coca i xocolata. A la tarda, es programa una plantada dels diferents elements folklòrics infantils participants a la trobada, que els darrers anys superen de llarg el centenar, alguna activitat lúdica, la cercavila i els ballets de la Festa Major.

Aplec Independentista del Castellvell (setembre)

aplecindependentista.jpg

Ja és tradició a la nostra comarca, avançar-nos en la celebració de l'Onze de Setembre amb l'aplec independentista del Castellvell en la vigília de la Diada. És un dels actes més reivindicatius del calendari anual, organitzat pel Casal Voliac i el Casal Popular La Fura amb la col·laboració de l’Ajuntament de Solsona.

 

Des del passeig del Pare Claret fins a l'emblemàtic Castellvell d'Olius es duu a peu una estelada gegant que es penja a la torre del castell. Un cop d'alt, cada any els solsonins i visitants poden gaudir del parlament de figures rellevants en el món social i cultural catalanista. Normalment s’amenitza també la jornada amb alguna representació teatral o literària, tallers infantils, coca i barreja per a tothom, i un concert de nit.

Tractorada popular (setembre)

tractorada3gran.jpg

Des de l'any 1994, i aprofitant la diada de l'Onze de Setembre, l'Associació d'Amics del Tractor d'Època del Solsonès organitza una tractorada popular.

 

Dividits per zones, i segons la seva procedència, els diferents tractors participants a la Tractorada es concentren a primera hora del matí en uns punts determinats de la comarca del Solsonès, per arribar plegats a la capital a mig matí. Una vegada a Solsona, els vehicles, tots engalanats amb la senyera, són beneïts pel bisbe o el rector de la diòcesi.

 

Una vegada feta la benedicció, i amb l'acompanyament d'una orquestra local, tots els vehicles participen en una peculiar cercavila pel nucli antic, en el que constitueix un veritable agermanament de Solsona amb la comarca a la qual dóna nom.

 

La celebració continua amb la demostració d’algun ofici antic del camp i amb un dinar popular de germanor per a tots els participants. La jornada finalitza amb un concurs de "botifarra" per municipis. En les darreres edicions han pres part a la Tractorada Popular uns 180 vehicles, un èxit de participació que ha facilitat l'arrelament de la festa de tal manera que ha esdevingut una cita ineludible en el calendari festiu de la comarca.

Accions del document
ADREÇA: C/ Castell, 20 | 25280 SOLSONA | Telèfon: 973 48 00 50 | ajuntament@ajsolsona.cat
HORARI: Dilluns a divendres: 8.30-14.30h | Dissabtes: 9-13h
Disseny web:Grafkic
Programació i allotjament: SEMIC Internet