Malgrat que ja existia des de més antic, la primera referència documental del pou de gel data del 1683. S’utilitzà fins a finals del segle XIX. Durant els mesos més freds el gel s’emmagatzemava i es conservava a l’interior del pou i des de la primavera fins a Tots Sants es comercialitzava.

Per a més informació, us podeu descarregar el fulletó informatiu d'aquest espai museïtzat.

A mesura que la vila anava creixent es construïen unes primeres muralles al segle XI, substituïdes al segle XIV per unes altres, de les quals queden en peu restes disperses en diferents indrets, així com tres torres a la zona del Vall Calent. Per accedir al recinte emmurallat es van obrir portals que es tancaven al capvespre amb portes de fusta i s’obrien a la matinada. Actualment només se’n conserven tres. El portal del Pont, acabat l’any 1805, es va convertir en l’entrada principal a la ciutat després de construir-se el pont de pedra de dotze arcades a finals del segle XVIII.

La font de l’Església, a la placeta homònima a què mena el carrer de Sant Miquel, és una de les tres fonts gòtiques del segle XV existents a la ciutat. La plaça és presidida per la portalada tardobarroca de Sant Agustí de la catedral.

En el mateix indret, a tocar del carrer de les Campanes, hi reposa una placa en record a l’artista local i reconegut constructor de gegants Manel Casserras i Boix (Solsona, 1929 – 1996). 

Es coneix l’existència d’una església preromànica de l’’any 977. De l’església romànica consagrada l’any 1070 es fa constar que era “un temple famosíssim en tot el món”. D’aquesta època se’n conserven els tres absis, el campanar, alguns elements del claustre, i el celler i el menjador dels canonges, avui habilitats per a uns altres usos.

La catedral actual és d’estil gòtic, començada a finals del segle XIII i acabada al segle XVII. A l’esquerra del transsepte se situa la capella de la Mercè, amb un retaule barroc probablement obra de Carles Morató. A la dreta es venera la imatge de la marededéu del Claustre, del segle XII, catalogada com una de les escultures més importants del romànic català. El cambril fou ampliat a principis del segle XX per August Font. La façana del cambril segueix una línia noucentista amb alguns elements modernistes.

museu.bisbatsolsona.cat

Edifici construït pel bisbe Lasala el segle XVIII. La seva façana principal, junt amb la del Palau de la Virreina de Barcelona, és un dels exemples més destacats del neoclàssic català. Dins el Palau Episcopal es pot visitar el Museu Diocesà i Comarcal, un dels primers museus diocesans de Catalunya, on s’hi troben sales dedicades a la prehistòria, importants col.leccions del romànic, gòtic, renaixement i barroc, així com una sala dedicada a les escultures de sal, de les mines de Cardona.

Plaça porxada on convergeixen els principals carrers de la ciutat i on se celebren les festes més importants, com el Corpus, la Festa Major i el Carnaval. Els divendres es converteix en un formiguer amb motiu del mercat setmanal.

Al número 5 de la plaça hi ha Ca l’Aguilar, que va ser casa senyorial de successives dinasties de mercaders i nobles. N’era filla la mare de Gaspar de Portolà, conqueridor de Califòrnia. L'Oficina de Turisme es troba al número 11.

El carrer guarda cases de mercaders fetes de pedra picada, amb caps de biga treballats a les barbacanes i balconades de forja. La nissaga de mercaders dels Llobera, que van tenir una gran importància a la Solsona dels segles XIV i XV, va acabar imposant el seu nom al carrer. A la plaça de Sant Pere es conserva la casa d’August Font (1846-1924), arquitecte i autor del cambril del Claustre i del cimbori de la catedral de Barcelona. L’edifici (actualment “la Caixa”) conserva la façana esgrafiada d’època modernista creada per ell.

Al segle XVII, en època de pesta, es va obrir l’actual portal perquè hi entressin només els naturals de Solsona, com a mesura de protecció. Sobre l’entrada s’hi va construir al segle XVIII una capella, encara existent, dedicada a Santa Anna.

La font gòtica d’aquesta plaça, del segle XV, antigament subministrava l’aigua al castell.

El primer castell de Solsona era a tocar del portal, avui convent de monges. Els senyors feien solemnement la seva primera entrada per aquest portal, però abans havien de jurar que guardarien els seus privilegis i costums. L’entrada principal era fins al segle XVIII per aquest accés.