Imatge capçalera

Solsona

Inici ca L' Ajuntament L'opinió dels grups municipals

L'opinió dels grups municipals

Salvi Nofrarias.JPG

Salvi Nofrarias i Bellvehí, portaveu 

Maig de 2012 


L'Ajuntament va bé, malgrat la crisi. Però... 

 

Han transcorregut deu mesos de l'inici de l’actual mandat consistorial i el compromís de l'equip de govern (ERC-PSC) manté la il·lusió del primer dia. Malgrat que la majoria de pressupostos són, any rere any, més reduïts, busquem la manera d’optimitzar els recursos de què disposem essent curosos, entre d’altres, en la gestió de la despesa per tal de mantenir els comptes sanejats.

 

Però... aquesta manera de treballar cada dia es fa més difícil. Les actuacions que implanta el govern espanyol són més pensades per aquells que han incomplert les lleis, han estat amos i senyors del descontrol, la disbauxa i la irresponsabilitat (amnistia fiscal, més retallades generalitzades sense tenir en compte qui ja està retallant i qui no, ajuntaments hiperendeutats, etc.), que no pas d’aquells que, com l’equip de govern de l’Ajuntament de Solsona, han fet una gestió dels recursos públics de manera diligent i responsable.

 

Com a mostra de la política del govern del PP, s’aprova, amb el suport de CiU, la Llei orgànica d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. Aquesta llei estableix els principis rectors als quals s'haurà d'adequar la política pressupostària del sector públic. La intenció sembla anar en la bona direcció. El contingut de la norma ja és més discutible.

 

L'article 32 de l'esmentada llei estableix que, “en el supuesto de que la liquidación presupuestaria se sitúe en superávit, este se destinará a reducir el endeudamiento neto”. És a dir, l'Ajuntament que hagi tancat els comptes de l'any anterior amb romanent de tresoreria positiu haurà de destinar-lo a rebaixar el deute amb els bancs i no a fer front a possibles inversions o pagament als proveïdors d’obres ja fetes. Així, es penalitza l'estalvi municipal, contràriament al que sembla que hauria de perseguir aquesta legislació.

 

Aquesta mesura està pensada per a les administracions que han traspassat el seu límit d’endeutament i estan intervingudes per l’Estat. En aquests casos, el consistori  obligatòriament va haver de  presentar un Pla d’ajust que, un cop aprovat, permet accedir a uns crèdits per fer front al pagament dels deutes.  

 

L'Ajuntament de Solsona està al corrent del pagament de les factures a pimes i autònoms anteriors a l'1 de gener d'enguany. Solsona compleix l'obligació fixada pel Consell de Ministres per eixugar la morositat dels ajuntaments abans del 15 de març, una fita que molts no han pogut complir. En canvi, però, sí que podria veure's afectat per aquesta llei. Cal tenir en compte que el romanent de tresoreria és el que ens ha permès estar al corrent dels pagaments atès l'endarreriment en el pagament de les subvencions d'administracions superiors, principalment la Generalitat.

 

El Ple municipal ha pres les mesures pertinents amb la finalitat d’esquivar el perjudici que per a les finances del consistori podria comportar l'aplicació més restrictiva d'aquesta llei. En qualsevol cas, aquest cas ens demostra que no estem exempts de perills. I que el govern de l'Estat, en el seu intent de maquillar uns resultats davant d'Europa, pot fer pagar justos per pecadors. Estarem atents.

 

 

Riart.jpg

logociu.gif

Esteve Algué i Cardona, portaveu

 

ARTICLE D'OPINIÓ (pendent de lliurament)

 

 

 

 


Tarifa juny’11.jpg

logopsc.gif

Encarna Tarifa i Fernández, portaveu

Març de 2013

 

L'aposta per la formació, el remei a un futur incert

 

 

Actualment els canvis que es produeixen a nivell social, polític i econòmic són de tal magnitud i es desencadenen tan ràpidament que ens tenen a tots, polítics i societat general, en estat de xoc. Ens costa trobar una sortida àgil i contundent a la situació que estem patint, i som incapaços de buscar els mecanismes per capgirar la tendència.

 

L’any 2008 jo reflexionava que la societat tal com l’hem conegut fins ara s’havia acabat: entrem en un cicle nou on tots hem d’assumir un altre paper. La decepció arriba quan veus que el govern en comptes d’apostar per allò que farà fort el país, com la investigació, l’educació i la formació, posa l’accent a carregar-se els avenços aconseguits en quaranta anys.

 

La gravetat de tot plegat es que els governs de dretes només tenen al cap la reducció del dèficit, passant per alt la necessitat de creixement. Si no es creen mecanismes reguladors de l’economia financera a nivell europeu, i alhora s’impulsa la inversió en els pilars dels sectors que ens poden fer créixer, no avançarem. 

 

Catalunya no es pot permetre continuar gaire més temps en un rumb que només deriva cap a un futur incert. Només l’aposta ferma per l’educació i la formació de les persones ens farà avançar. Això sí, cal adaptar-les a les necessitats socials reals, deixant de formar la ciutadania en matèries que ja són obsoletes i que, avui per avui, no els proporcionaran cap sortida. 

 

 

 

 

Encarna Tarifa i Fernández, portaveu 

Maig de 2012

 

Més enllà de les polítiques neoliberals, hi ha altres solucions possibles

 

“Retallar la despesa pública quan l’economia està deprimida deprimeix encara més l’economia; l’austeritat ha d’esperar fins que s’hagi  posat en marxa una forta recuperació”. Són paraules de Paul Krugman, premi Nobel d’economia el 2008, extretes d’un article seu publicat al diari El País el 3 de gener d’aquest any, recordant al mateix temps la màxima de John Maynard Keynes formulada ja l’any 1937: "L’expansió, no la recessió, és el moment idoni per a l’austeritat fiscal". 

 

Tant CiU com el seu soci de govern a Catalunya i Espanya, el PP, consideren que les seves polítiques d’austeritat, clarament neoliberals i conservadores, són l’única solució possible a la crisi que estem patint. I no és cert. Existeixen moltes veus altament qualificades i autoritzades que alerten, una i altra vegada, que aquests tipus de polítiques econòmiques empitjoraran la situació, endarreriran la recuperació i enfonsaran els països a una llarga i profunda recessió de conseqüències incertes i imprevisibles.

 

Mai a la història econòmica moderna, des de la gran depressió de l’any 1929, s’han aplicat en temps de recessió econòmica aquest tipus de receptes. En conseqüència, el resultat que hom cap esperar és totalment incert; tot i que amb un alt grau de probabilitat que es provoqui una greu recessió en els països de la zona euro.

 

Si d’alguna cosa no estem orgullosos molts dels militants i votants del PSC i del PSOE és, precisament, del canvi de rumb de la política econòmica emprès pel president Zapatero des del mes de maig de 2010. Aquest canvi de política econòmica  en defensa dels interessos de les grans corporacions financeres i de seguiment estricte de les directrius d’organitzacions com l’FMI o el Banc Mundial al dictat del compàs que marquin les agències de ràting (pagades i al servei de les corporacions financeres) i els grans fons d’inversió mundial, en detriment de les classes treballadores i les capes més desfavorides de la societat, no ha estat entès (potser amb molta raó) per una gran part del nostre electorat i han estat una causa fonamental de la desafecció dels votants cap a la nostra formació política.

 

Però més enllà d’aquestes reflexions que l’electorat socialista cal que faci en profunditat, el que volem expressar amb rotunditat és que, més enllà de les polítiques neoliberals de CiU i el PP, hi ha altres solucions possibles. CiU es dedica contínuament a criminalitzar un dèficit pressupostari per, a continuació, tenir la excusa perfecta per aplicar amb impunitat el seu programa econòmic neoliberal i les seves retallades en els serveis bàsics. En primer lloc, hi ha forces polítiques (i algun premi Nobel) que pensen i sostenen que en aquests temps de crisi és necessari que el sector públic faci un esforç suplementari (i això significa dèficit) per compensar la caiguda de l’activitat econòmica privada. En segon lloc, hi ha forces polítiques que defensem el manteniment de l’estat del benestar (costi el que costi) i les polítiques redistributives (i això continua significant dèficit). En tercer lloc, deixar clar que el problema no és el dèficit pressupostari. El problema és l’alt cost del seu finançament, provocat per aquells mateixos sectors financers que provoquen el dèficit públic en necessitar ser rescatats pels estats per evitar la seva fallida (situació ben curiosa, d’altra banda, que aquells mateixos a qui es dóna o es presta diners perquè sobrevisquin desprès no vulguin prestar capital als qui els han rescatat).

 

La bogeria econòmica protagonitzada per la banca mundial no poden pagar-la ni els estats ni els seus ciutadans. És inconcebible que es retallin serveis bàsics i essencials per pagar crèdits cada vegada més cars a uns bancs que continuen actius perquè els mateixos estats amb diners dels seus ciutadans els han salvat de la fallida. És inconcebible, també, que els estats, mitjançant el Banc Central Europeu, prestin diners als bancs a l’1% perquè aquests els tornin a prestar als estats al 7%. No seria més sensat i raonable que el BCE donés directament crèdit als estats a l’1%? Fins quan els estats europeus aguantaran aquest cúmul de despropòsits ideats per l’alemanya de la Sra. Merkel i dels propis bancs? 

 

Certament, només una clara i decidida aposta política i des de la política pot aturar aquest estat de coses. Aquesta és la situació real i la crua realitat. La crua realitat d’uns estats incapaços de posar fre a la bogeria del neoliberalisme radical que ens ha portat a la situació en la que estem.  Tots estem d’acord en què una bona i acurada gestió dels diners públics és imprescindible; això no es discuteix. El que sí que es qüestiona i es combat amb fermesa per les forces progressistes d’aquest país i de molts altres, és que la bona gestió es confongui amb la retallada indiscriminada de serveis públics bàsics i essencials que cal defensar, perquè quan es perden es corre el perill cert de no recuperar-los.

 

Accions del document
ADREÇA: C/ Castell, 20 | 25280 SOLSONA | Telèfon: 973 48 00 50 | ajuntament@ajsolsona.cat
HORARI: Dilluns a divendres: 8.30-14.30h | Dissabtes: 9-13h
Disseny web:Grafkic
Programació i allotjament: SEMIC Internet