Solsona en el moment present
La recuperació de la ciutat, en la segona meitat del segle XIX, va ser lenta i llarga. A més, hagué de lluitar per recuperar el bisbat que el Concordat de 1851 havia suprimit.
 |
|
Vista de Solsona, 1919 (Arxiu Vicens)
|
La revolució industrial no repercutí de ple: els rius que movien la gran indústria passaven lluny, el tren no va arribar mai i les carreteres arribaren tard. Això va fer que Solsona no creixés com tantes altres ciutats del país. Moltes famílies marxaren cap a les fàbriques del Llobregat i el Cardener.
El nucli antic encara presenta l'interès d'una ciutat medieval amb les seves muralles i portals, els seus carrers estrets, les seves places, les seves fonts i els seus edificis, entre els quals cal destacar el palau gòtic de Llobera, actual seu del Consell Comarcal; l'Ajuntament, d'estil renaixentista, que era la casa d'un mercader; la plaça de Sant Joan, on el poeta Josep M. de Sagarra hi dedicà la famosa poesia "Record de Solsona"; el carrer de Llobera, amb les cases de molts mercaders i canonges; el palau episcopal, dins el qual es troba un interessant museu; la catedral d'estil gòtic primitiu, en el creuer de la qual hi ha la capella de la Mare de Déu del Claustre, que és una figura escultòrica d'estil romànic, considerada com de les millors del món.
 |
|
Imatge actual del passeig Pare Claret
Autoria: Víctor Pallarès |
Actualment, Solsona és una ciutat històrica, teixida de tradicions gelosament guardades; tanmateix no està tancada dins de les seves muralles, sinó oberta a un futur expansiu, amb un ritme de construcció extraordinari. En les últimes crisis de treball, Solsona s'ha defensat amb un intens comerç d'àmbit comarcal, tal com es manifesta en el mercat de cada dimarts i divendres i amb les petites empreses, que donen a la ciutat eufòria de treball i de vida.
Solsona és una ciutat on brota l'olivera i encara floreix la ginesta. És una ciutat plena de vida i d'inquietuds que, situada al centre del país, lluita per ser present i activa en la història de la Catalunya actual.
Enric Bartrina