Solsona recorda el 425è aniversari del títol de ciutat aconseguint el document que ho acredita
El 30 de juliol de 1594 al monestir de San Lorenzo del Escorial el rei Felip II va signar la cèdula reial de concessió a Solsona del privilegi del títol de ciutat. 424 anys després, aquest matí la sala de plens de l’Ajuntament solsoní ha acollit la rúbrica del conveni amb què es formalitza la donació al consistori de l’únic document conegut que acredita aquell reconeixement, una còpia del 1596, fins ara propietat de M. Claustre Baixas.
A més de l’alcalde i Baixas, també ha signat l’acord el director de l’Arxiu Comarcal del Solsonès, Jordi Torner. La simbologia d’aquest acte ha fet que l’Ajuntament l’obrís al públic. Així mateix, hi han estat presents l’exalcalde Jordi Riart, la presidenta del Consell Comarcal i regidora de Cultura, Sara Alarcón, i altres regidors de la corporació.
David Rodríguez ha expressat la seva satisfacció per aquesta donació, especialment pel valor sentimental. “A Solsona, tot i que per població no li correspondria el títol de ciutat, sempre l’hem sentit com a part de la nostra idiosincràsia”, ha dit. “Molt poques persones havien tingut l’oportunitat de veure el document, i gràcies a la bona voluntat de la família Baixas, a partir d’ara en podrà gaudir la totalitat de la població”. I d’aquesta manera, es dona el tret de sortida a l’any del 425è aniversari de la concessió del títol, que se celebrarà el 30 de juliol del 2019.
Aquest document, que ingressarà a l’Arxiu Comarcal del Solsonès i se sotmetrà a una petita restauració, “té un gran valor simbòlic, però també pràctic, per a Solsona”, ha afirmat Jordi Torner, ja que, per a la divulgació, se’n donarà a conèixer el text. Torner assegura que fins ara s’ha conservat “en unes condicions força correctes”, i ha agraït a Baixas el “gest de solidaritat que fa que una cosa particular passi a ser col·lectiva i patrimoni de la ciutat” i a l’Ajuntament les gestions que ho han fet possible.
La fins ara titular de la cèdula reial explica que desconeix com va arribar a formar part del seu llegat familiar. No obstant això, “tota la vida havia sentit a dir a casa que es tractava d’un document que havia d’acabar tenint l’Ajuntament i, per tant, no m’ha costat molt lliurar-lo, conscient de la seva importància per a la ciutat”, ha explicat Baixas.
Centre religiós, social i econòmic
Tal com destaca el director de l’Arxiu, en una època en què a Catalunya hi havia poques ciutats, la concessió d’aquest privilegi, que estava molt vinculada a la creació del Bisbat un any abans, era “una manera de consolidar Solsona com un centre religiós, social i econòmic a final del segle XVI i entrant al XVII”.
El pergamí, escrit en llatí i firmat per tres notaris de l’època, s’ha pogut veure exposat durant tot el matí a la sala de plens consistorial. També se n’ha pogut consultar el contingut a través d’una traducció que n’ha fet l’Arxiu Comarcal. En un fragment de la cèdula reial, es posa de relleu la qualitat de la catedral i el palau episcopal. A més, argumenta que “aquesta població mereix tenir l’honor i el títol de ciutat per la multitud dels seus habitants, amb un mercat i una gran varietat d’artesans i arts. Cal assenyalar l’existència de diferents i bons edificis i unes muralles que l’envolten i la protegeixen”. Igualment, continua assenyalant que Solsona “és situada en un lloc pròsper que no només dona aliment a la seva població, sinó també a altres, atès que produeix unes riques collites”.
L’Ajuntament n’encarregarà dues còpies facsímils, una de les quals s’exposarà permanentment en un lloc preferent de la casa consistorial i l’altra, es lliurarà a M. Claustre Baixas.