Solsona avui

Amb una població que supera els 9.000 habitants i una extensió de 18 Km2, Solsona manté encara avui els seus principals atractius, la calma i la riquesa del patrimoni històric i cultural. La història amb què les restes de la muralla fortifiquen les cases del nucli antic enalteix la capital de la comarca del Solsonès, que des de fa més de 400 anys és ciutat -pel títol concedit pel rei Felip II- i seu de bisbat.

Al segle X naixia l'actual Solsona a l'entorn del castell. I vuit segles després es construïa el monumental pont que desemboca a l'entrada principal de la ciutat des d'aleshores, el portal del Pont.

La catedral és el reflex de la història de Solsona Autoria: Víctor Pallarès

La catedral, el Museu Diocesà i Comarcal, els carrers i places d'origen medieval són algunes de les mostres més emblemàtiques de l'art i l'arquitectura solsonins.

Just al costat de la catedral hi ha el Palau Episcopal, que es presenta al visitant amb una majestuosa façana típica del neoclàssic català. Des de finals del segle XI i fins al XVII es va construir la catedral, actualment gòtica, que conserva els absis i el campanar d'estil romànic. Una de les joies que s'hi alberguen és la imatge de la Mare de Déu del Claustre -patrona de la ciutat-, talla de pedra catalogada com una de les escultures més significatives del romànic. 

La plaça de Palau, amb el Palau Episcopal Autoria: Víctor Pallarès

En el seu interior, una visita al Museu Diocesà i Comarcal ens retorna al passat més remot, a través de les restes i obres d'art del neolític, romànic, gòtic, renaixement i barroc. D'altra banda, per conèixer un vessant econòmic de la història més recent de Solsona, el Centre d’Interpretació del Solsonès, a les mateixes instal·lacions de l’Oficina Comarcal de Turisme (Ctra. de Bassella, 1), acull la reproducció d’un taller ganiveter, que revela com n'havia estat, d'important per a la ciutat, aquesta indústria.

D'entre els carrers costeruts i ombrívols i els acollidors indrets del centre històric, en destaca la plaça de Sant Joan, amb una font del s. XV i un templet del segle XVIII.


Segons Josep Pla (1897-1981), la literatura és la memòria del paisatge en el temps, una memòria que en el cas solsoní combina país i goig. En aquest sentit, un dels grans escriptors de la literatura catalana, Josep M. de Sagarra (1894-1961), va dedicar uns versos a aquest preat racó de la ciutat, "un replanet d'una altra vida":

“(...) Aquesta plaça és tota recollida,
tan aquietadora i tan suau,
que sembla un replanet d'una altra vida
on s'anés a abeurar-hi un glop de pau (...)”.

També Pla, orfebre de la descripció, va dirigir unes línies a Solsona, encara avui ben vigents: "(...) Solsona és una petita ciutat mitrada, de molta ancianitat, amb vestigis de muralla visibles; essencialment agrícola. Celebra dos mercats setmanals i les fires corresponents. Els dies de mercat, els seus carrers estrets, amb un comerç puixant, s'emplenen d'animació. Però la característica de Solsona és una tranquil·litat i una pau encantadores, deslligades de l'època que vivim. És una ciutat levítica; la mitra hi fa un gran paper. Com a totes les ciutats d'aquesta classe, la tranquil·litat hi és profunda, la pau hi és suau, els silencis líquids. Té un gran caràcter: els seus casalots són immensos, i, com sempre que apareixen grans casalots, la impressió d' engavanyament és visible. Llepa les muralles de Solsona un petit riuet -el riu Negre- amb uns marges que aguanten arbres esvelts. Tot hi és pausat i lent. Al voltant de la muralla i de les torres que foren fortificades, s'hi dibuixa una carretera que té espais deliciosos per a parar-hi el sol i passejar-hi segons el vent que fa. És una ciutat que us convida a l'estudi i a passejar, a viure amb placidesa i compassadament. El laberint dels seus carrers forma dues places principals: la Major i la de Sant Joan (...)".

A l'entorn del nucli urbà, també resulten un gaudi les excursions per la Solsona de bosc. A dos quilòmetres, hi ha el parc de la Mare de la Font, un pintoresc paratge natural, ideal com a àrea d'esbarjo i de pícnic. A l'altre cantó de ribera, només accessible a peu, es troba el pont de l'Afrau, aqüeducte construït a mitjan del segle XVIII per abastir la capital del Solsonès d’aigua procedent de Lladurs. Així mateix, per tenir una vasta panoràmica de Solsona i la comarca es justifica la pujada al Castellvell, situat al municipi d'Olius. Aquestes són només algunes de les rutes a peu que Solsona us proposa entre un generós ventall de caminades accessibles per al públic familiar (per a més informació, consulteu el web www.solsonaturisme.com).

Ball de l'Àliga, a la plaça Major, per Corpus i Festa Major Autoria: Petits Fotografia

Tanmateix, els ressorts històrics, culturals i naturals de Solsona no només estan impregnats en les pedres i els paisatges. I és que no es pot desvincular la capital del Solsonès, la ciutat amb més gegants i bestiari popular de Catalunya, de la tradició gegantera.

Durant les celebracions de la Festa Major i el Corpus, la plaça Major és l’escenari dels típics balls del conjunt folklòric, els orígens dels quals es remunten a finals del segle XVII. Així mateix, els trabucaires de Solsona, els més antics i prestigiosos del país, constitueixen un referent valuós del folklore de la ciutat.

Els gegants més joves, la família de Gegants Bojos, i altres improperis disbauxats són protagonistes, per la seva part, del Carnaval de Solsona, un dels més genuïns i populars de la Catalunya central i el conjunt del país. La celebració del Carnaval solsoní, que té lloc en època de fartaneres quan tot allò tendre ens vol seduir i ens sedueix, conserva l’essència del carnestoltes de la preguerra, així com un component de denúncia intrínsec a la recuperació de la festa l'any 1971, encara en ple franquisme. Ambdós ingredients han convertit la festa en una gran autoritat simbòlica de la ciutat. 

Vista panoràmica de la ciutat Autoria: Òscar Rodbag

La festa de Sant Antoni, al gener; el Carnaval, al febrer; la Fira del Trumfo, la Tòfona i la Festa del Vi, al març; les Caramelles, per Pasqua; la Fira de Sant Isidre, al maig; Corpus, al juny; la trobada de Gegantons, a l'agost; la Festa Major, al setembre; SolsoTerra, la Fira de la Terra (Fira del Bolet i el Boletaire i la Biofira l'Ecològica) a l'octubre; la Fira del Tió i els Pastorets, al desembre...

En el decurs de l'any es reiteren les expressions de culte dels solsonins envers les tradicions i les festes populars. És precisament en l'amalgama del ric patrimoni de la ciutat i les festes i activitats populars on rau la idiosincràsia de Solsona. Una ciutat dinàmica que, tot i créixer tant en nombre d'habitants com d'activitats econòmiques i nivell de renda, manté l'equilibri entre el progrés i la tradició que la defineix. Perquè a Solsona, en paraules de J.V. Foix -poeta que va plantar l'ullastre al Solsonès- ens exalta el nou, però ens continua enamorant el vell! 

Més informació: www.solsonaturisme.com