El ruc de la penjada del Carnaval solsoní farà una pixada simbòlica amb aigua freàtica tractada
La penjada és un dels actes més participats de la festa
La penjada del ruc de la Torre de les Hores, dissabte a la nit, és un dels moments més cèlebres del Carnaval de Solsona. Per evitar deslluir-la i, alhora, complir amb normativa del Pla de sequera en la fase d’emergència, que prohibeix l’ús d’aigua de consum per a actes lúdics, i sensibilitzar la població, el servei municipal d’aigües ha ideat una fórmula perquè el ruc pugui fer almenys una micció simbòlica sobre el públic, i serà amb aigua freàtica, no procedent de la xarxa.
Aquesta és la decisió adoptada per l’Ajuntament, atès el context de sequera, i comunicada a l’Associació de Festes del Carnaval. Es recorrerà a la mateixa aigua d’un pou que es fa servir per netejar els carrers, prèviament tractada. Al peu de la torre s’ha instal·lat un dipòsit i se’n bombarà l’aigua per fer-la pujar els 18 metres necessaris per utilitzar-la a través del mecanisme que duu incorporat el ruc de cartró pedra. L’única vegada en què aquesta icona del Carnaval de Solsona deixarà anar fluids sobre la gent serà durant la penjada, en lloc de repetir-ho en moments aleatoris al llarg del Carnaval, com és tradició.
“Fem tot el que la normativa ens permet per no renunciar a la festa tal com la coneixem”, remarca l’alcaldessa, Judit Gisbert. I, malgrat això, “hem de ser conscients de la greu situació de sequera a què hem de fer front i la festa no pot desentendre-se’n, especialment quan demanem un esforç al conjunt de la ciutadania”, afegeix. Per aquest motiu, “la penjada s’adapta a les restriccions amb una pixada simbòlica”.
Així mateix, el consistori aquesta setmana s’adreça per escrit a tots els veïns d’aquest tram del carrer del Castell, alguns dels quals acostumen a participar en la penjada llançant aigua amb galledes des de finestres i balcons, per demanar-los que se n’abstinguin.
Una tradició de 39 anys
La penjada del ruc, que l’any que ve complirà 40 anys, és un dels actes més participats, populars i mediàtics del Carnaval solsoní i arriba just després del nomenament del mata-ruc d’honor, la bramada i els ballets dels gegants. Es va instituir el 1985 vinculada a la llegenda a la qual s’atribueix el malnom de mata-rucs als solsonins i solsonines.
Segons la contalla, es va fer pujar un ruc al campanar perquè se’n mengés unes herbes que hi havien nascut, però es va fer enfilar la bèstia amb una soga lligada al coll, ja que les escales eren massa estretes. D’aquí que l’animal buidés la bufeta mentre agonitzava. Cada any es reviu la llegenda al so de la cançó “A Solsona, bona gent” amb l’acompanyament musical de l’Orquestra Patinfanjàs, una tonada que torna a sonar el dilluns de Carnaval, per la penjada del ruc infantil, i el dimecres de cendra, en la despenjada.