L’Ajuntament solsoní rep l’únic document conegut de la concessió del títol de ciutat, del 1596
- Amb la signatura del conveni amb la ciutadana que fa la donació s’obre un any de commemoració del 425è aniversari de la distinció
Dilluns vinent, un any abans de complir el 425è aniversari de la concessió a Solsona del títol de ciutat, l’Ajuntament signarà un conveni de donació d’aquest privilegi amb M. Claustre Baixas, la fins ara titular de l’únic testimoni que ens ha arribat del text que atorgava aquesta distinció al municipi. La signatura, que abans haurà rebut el vistiplau del Ple –aquest divendres a les nou del vespre–, tindrà lloc el 30 de juliol, exactament 424 anys després de la rúbrica de la cèdula reial de Felip II.
Aquest document, que passarà a formar part del patrimoni municipal i serà conservat a l’Arxiu Comarcal del Solsonès, és l’únic que recull el text original de concessió del títol de ciutat a Solsona, escrit en llatí i firmat per Felip II de Castella i I d’Aragó des del monestir de San Lorenzo del Escorial. Es tracta d’una còpia datada del 1596, gairebé coetània al document original, del 1594. Per això es considera “un document històric de màxima importància per a Solsona”, tal com consta en el conveni.
Signaran l’acord l’alcalde, David Rodríguez, M. Claustre Baixas, i el director de l’Arxiu Comarcal del Solsonès, Jordi Torner. Per tal de solemnitzar aquest acte i donar-li la màxima rellevància, l’Ajuntament l’obre al públic. Serà dilluns a les deu del matí a la sala de plens. Així mateix, durant tot el matí, fins a les tres de la tarda, aquest document s’exposarà al públic en la mateixa sala noble del consistori, per a tothom qui vulgui veure’l. De fet, aquest acte es concep com el tret de sortida simbòlic a un any d’actes de commemoració del 425è aniversari del títol de ciutat.
M. Claustre Baixas, que ha disposat del privilegi de concessió del títol de ciutat com a llegat familiar, ha fet el pas de la donació en ser conscient del valor històric i sentimental que té per a Solsona i de la importància de preservar-lo per a les generacions futures. Per això es del parer que el més idoni és que sigui de titularitat de l’Administració local i es conservi a l’Arxiu Comarcal, motiu pel qual cedeix el document de forma gratuïta. El consistori es compromet a ingressar-lo a l’Arxiu perquè en garanteixi la seva integritat, conservació i accessibilitat.
D’altra banda, l’Ajuntament encarregarà dues còpies facsímils d’aquesta cèdula reial, una de les quals s’exposarà en un lloc preferent de l’edifici consistorial i l’altra, es lliurarà a M. Claustre Baixas.
Una distinció honorífica
El 30 de juliol de 1594, un any després de la creació del Bisbat de Solsona, el rei Felip II va concedir a Solsona el títol de ciutat i la convertiria en una de les vint primeres localitats de Catalunya a tenir aquest reconeixement. Segons va escriure el reconegut historiador Joan Bada (Barcelona, 1937-2017) al llibre Solsona, 400 anys d’història, el motiu principal per a l’atorgament d’aquest privilegi reial feia referència especialment al nombre d’habitants. Solsona havia arribat als 3.150, aproximadament. Quant a les conseqüències d’aquell capítol històric, Bada explicava que es tractava d’una distinció bàsicament honorífica, que “poc va variar la realitat dels solsonins”. “La conseqüència més important era la de poder convertir els seus ciutadans en ciutadans honrats, que tenien categoria de nobles, tot i que no podien votar amb l’establiment noble ni ocupar els càrrecs de diputat i oïdor militars”.
El 1994, durant tot l’any, institucions i entitats de Solsona es van abocar en l’organització d’actes per commemorar els 400 anys de ciutat, d’entre els quals va destacar l’edició de la miscel·lània Solsona, 400 anys d’història. Un quart de segle després, tot i que la celebració serà més senzilla, l’Ajuntament preveu recordar l’efemèride amb la creació d’un logotip, que es farà visible en la papereria i altres suports i amb l’organització d’actes culturals que s’han d’acabar de cuinar.