Qui és qui? Coneix quines dones s'amaguen darrere els noms proposats!

Agnès de Torroja (1191 circa - 1241)

Declarada hereva universal pel seu oncle i erigint-se com una de les dones més riques de Catalunya en ple segle XIII, Agnès de Torroja, filla única de Ramon III de Torroja, senyor de Solsona, contrau matrimoni amb el vescomte de Cardona, Ramon Folch IV. Aquest fet posa fi el senyoriu dels Torroja al Castell de Solsona, que passa a mans dels Cardona. En aquesta aliança, el vescomte és signe de noblesa, però Agnès, convertida en comtessa de Cardona, hi aporta una riquesa immensa. De fet, la família Torroja és present a l'escut de la ciutat de Solsona amb el símbol d'una torre, localitzada a l'esquerra del distintiu. 

María Álvarez de Haro (s. XIII - 1343)

Baronessa de Castre i Pomar, vescomtessa de Cardona i senyora de Solsona, domna María Álvarez de Haro té un rol cabdal en la instauració del municipi de Solsona, l'any 1338. Casada en segones núpcies amb el vescomte Ramon Folch VI de Cardona, es trasllada a la capital del Solsonès, i, malgrat la retenció i oposició per part del seu marit, aconsegueix instal·lar-s'hi. Ja vídua, ordena les bases per a la creació del municipi. Que els solsonins poguessin legislar per ells mateixos o decidir per on havia de discórrer la muralla eren privilegis que es van atorgar a Solsona gràcies a la seva municipalitat. Amb la implantació del municipi, culminava una dedicació i estima de María Alvárez a Solsona.

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918 - 1991)

Escriptora i feminista per elecció i convicció, Maria Aurèlia Capmany fou una figura intel·lectual i d'esquerres aferrada a la llibertat, tant per la condició de dona com d'escriptora. L'esperit reivindicatiu antifranquista de la barcelonina, construït des dels camps de l'ensenyament i de l'activisme, la converteix en un símbol de transgressió i excepció en una postguerra fosca. La seva trajectòria literària, articulada a través de la novel·la, la narrativa breu, el teatre, l'assaig, els dietaris i memòries i les traduccions, s'ha de vincular als corrents de l'existencialisme, el feminisme i el socialisme. Les influències esmentades duen Capmany a interessar-se en la divulgació de la història, la cultura i la llengua catalana i, especialment, en el moviment feminista. 

Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 - Barcelona, 2012)

Nascuda a Balaguer en el si d'una família pagesa i humil, Teresa Pàmies és una de les escriptores més llegides de la literatura catalana del segle XX. Ha publicat novel·la, cròniques i dietaris, entre d'altres. Des de ben jove, Pàmies es forma de manera autodidacta en el periodisme militant, repte que es veu estroncat per un llarg exili a França, a la República Dominicana, a Cuba i finalment a Mèxic amb molts dies de "fer i refer camí". Tot i així, la balaguerina mai deixa de banda la militància des de la qual participa activament en el moviment feminista. Tampoc no gira l'esquena a l'escriptura, ja que des de l'exili col·labora amb diverses revistes catalanes i, l'any 1971, quan torna a Catalunya, es dedica plenament a la literatura. 

Montserrat Roig (Barcelona, 1946 - 1991)

Roig és coneguda com una escriptora d'idees, compromesa, sense pèls a la llengua i "feminista independent", que per dedicar-se a la literatura ha de fer de periodista. Originària de Barcelona i amb gran projecció internacional, els seus textos -combinen gèneres com ara l'assaig, la novel·la i els articles periodístics- permeten estintolar molts esculls de la seva lluita, ja que són "un crit visceral per a conquerir un món reconciliat amb ell mateix" i, alhora, plantegen el feminisme com una nova concepció universal, "la idea radical que les dones som persones". No és estrany que, amb el cor sempre a l'esquerra, Roig consideri el català com a via d'existència i supervivència i el feminisme com a forma de conciliació amb si mateixa fins al moment de la seva mort, l'any 1991. 

Montserrat Ubach (Manresa)

La manresana Montserrat Ubach és, per afició, una de les exploradores subterrànies més reconegudes de l'espeleologia catalana, i de professió, periodista especialitzada en naturalesa. La seva vocació per l'espeleologia neix tot just sent una nena i al costat de la seva mare. L'abril de 1962 i en el marc de l'anomenada "Operació Solsonès", Ubach explora per primera vegada l'avenc que durant 15 anys serà el més profund de Catalunya i durant dues dècades, el més fondo del món en terreny de conglomerat. Aquesta cavitat, considerada un bé patrimonial natural, se situa a Canalda, al Solsonès, i l'any 1963 ja és batejada amb el nom d'avenc Montserrat Ubach. De fet, alguns pastors i masies de la comarca coneixen l'exploradora i la seva mare com "les dones que busquen forats". 

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983)

Tot i viure una infantesa solitària però feliç, l'escriptora Mercè Rodoreda va haver de casar-se als 20 anys amb el seu oncle. Davant d'una condemna com aquesta, va decidir buscar en la literatura una via d'evasió, capaç de recuperar tots aquells horitzons que havien semblat esvair-se. En aquesta fugida, inicia una carrera de destacada regularitat i perfeccionament progressiu, tot excavant un interès especial per la condició humana i l'apoderament femení. La trajectòria literària de l'autora, marcada per l'exili, no s'entén sense parlar dels gèneres del conte, la novel·la, la poesia lírica i la dramatúrgia. Tots ells l'han dut a erigir-se com la novel·lista més important de la literatura catalana, la producció de la qual s'emmiralla amb les ombres del segle XX. Avui encara, des d'una banda o l'altra del mirall, Rodoreda ens segueix afirmant haver viscut com s'ha de viure: "perillosament".

Rosa Sensat (El Masnou, 1873 - Barcelona, 1961)

La figura de Rosa Sensat és avui un referent en el món de l'educació pública. Sensat va dedicar la seva vida a la docència i va contribuir al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del segle XX. Durant la seva trajectòria, la mestra masnovina va despertar un especial interès per a les escoles renovades i els nous enfocaments de la pedagogia activa. En aquest sentit, va dur a terme una intensa tasca divulgadora sobre els nous corrents educatius republicans. A més, Sensat va destacar per la seva vinculació amb entitats i empreses de gran calat educatiu tot instal·lant la cultura del treball en equip, així com un model d'educació activa basat en el respecte integral a la persona, el joc i el gaudi estètic. Una altra de les dimensions més interessants de la pedagoga fou la seva acció en pro de l'educació com a eina de dignificació, alliberament i apoderament de la dona. 

Carme Karr (Barcelona, 1865 - 1943)

Carme Karr va ser una periodista i escriptora provinent d'una família culta i cosmopolita de Barcelona que va ocupar-se, tal com constata ella mateixa, de la "pobreta causa femenina" -qualificatiu amb crítica implícita de l'absència d'interès davant la dona i la seva llibertat. Karr es trobava al capdavant del suplement Feminal, des del qual va capgirar els "pobres continguts dedicats a les dones" i va marcar l'inici de la participació femenina en el món de la premsa. A més, en moltes de les seves conferències, es declarava ferma defensora del sufragi femení i, alhora, d'una reforma educativa lila per aconseguir despertar consciències. La també musicòloga insistia a "fer de la dona un ser amb personalitat, voluntat, iniciativa individual”. D'aquesta manera, Karr es va convertir en una veu contra la societat patriarcal en el tombant dels segles XIX i XX.