El Bisbat i el títol de ciutat

Imatge de la plaça del Palau. Autoria: Víctor Pallarès.

Una de les jugades clau de la història de Solsona va ser aconseguir el bisbat, en contra de les pretensions que Manresa i Balaguer també tenien. A finals del segle XVI, el sud de França estava infestat d'heretges protestants i les seves incursions cap a la nostra terra es feien insuportables. També la muntanya era plena de bandolers que creaven molt malestar.

Com a resultat, el rei d'Espanya, Felip II, demanà a Roma la creació del bisbat de Solsona, com un baluard de contenció. El papa Climent VIII, l'any 1593 va accedir a aquesta petició i va convertir l'església de l'antic monestir de canonges agustinians de Solsona en catedral. El monarca, un any després, va distingir Solsona amb el títol de ciutat. A Catalunya, en aquell moment, sols hi havia deu poblacions amb aquesta categoria.

Tot plegat, coincideix en una època en què comença la decadència de la llengua catalana. Mentre el castellà es va introduint en les classes altes i s'envien bisbes castellans, Solsona defensa aferrissadament el català amb les comèdies a les places, les nadales, el cant dels goigs i la litúrgia i predicació de l'Església.

L'any 2019, Solsona va commemorar els 425 anys de títol de ciutat. La celebració va comptar amb una tríada d'esdeveniments culturals organitzats pel mateix Ajuntament, el Museu Diocesà i Comarcal i l'Orfeó Nova Solsona. La jornada va incloure una mostra al carrer amb visita guiada, una actuació musical de l'època i la projecció de Vella Solsona, un documental divulgatiu sobre la ciutat dels segles XVI i XVII que es pot veure en obert en aquest enllaç. Pel que fa a l'aniversari, podeu llegir-ne més clicant aquí.