El temps del Barroc
 |
|
"La degollación de Santiago", de Ribalta
|
En els segles XVII i XVIII, es viu el temps apassionat del barroc. Fill de Solsona era el gran pintor Francesc Ribalta, que es considera el fundador de l'escola pictòrica espanyola del segle d'or. Destaquen altres artistes de grans retaules barrocs, com els Morató, que construïren l'altar del Miracle, i els Pujol, autors de l'altar dels Colls, de Sant Llorenç de Morunys.
El 1620 es crea la Universitat Literària, dirigida pels dominics, que dóna una forta vitalitat a les institucions i costums de la ciutat.
 |
|
Universitat Literària, actual Consell Comarcal (Fonts J. Cuadrench)
|
El 1652, després de superar l'epidèmia de la pesta, Solsona proclama la Mare de Déu del Claustre patrona de la ciutat.
L'activitat comercial de Solsona es manifesta amb l'abundància d'oficis. Se n'han registrat més de 100 de diferents. Destaquen els paraires, que es dedicaven a preparar la llana, i els ganiveters, una de les indústries més florents amb popular vigència encara a la ciutat.
 |
|
Vista del Pont, 1936 (Arxiu Vicens)
|
La prosperitat econòmica s'evidencia a finals del segle XVIII amb la febre constructiva d'obres importants, com el convent de les monges, el col·legi dels escolapis, els ponts de la ciutat i el de l'Afrau, el portal del Pont i sobretot el palau episcopal, construït pel mestre d'obres Francesc Pons, del qual diuen que no sabia llegir ni escriure, però sabia construir palaus.