La Solsona medieval

En l'antiguitat es parla de la "Setelsis" romana, a la qual els visigots afegiren el sufix "ona" -Celsona-, com va passar a tantes altres poblacions. La dominació sarraïna, per la manca de testimonis que va deixar, cal suposar que va ser passatgera i que va durar, com a màxim, un parell de generacions.

La formació de Catalunya comença amb l'obra repobladora del comte Guifré el Pelós, cap a l'any 870. Estudis recents proven com aquest comte va ser ferit de mort en un castell del Solsonès, concretament en el castell de l'Aiguadora de Navès.

Cap al segle X, ja s'havia consolidat la població de Solsona i s'havia construït un castell i una església. La vila va néixer a l'entorn d'aquests dos nuclis i, consegüentment, va tenir també dues jurisdiccions, la del duc de Cardona i la del bisbe. Els dos senyors no podien prendre possessió de la ciutat si abans no juraven que guardarien els seus costums i els seus privilegis.

Els orígens de l'escut daten del s. XIII

L'escut de la ciutat guarda les característiques medievals dels senyors que ha tingut: al centre hi ha la creu del monestir de Santa Maria; a l'esquerra, una torre dels Tarroja, i a la dreta, el card dels Cardona. El sol radiant sobre la creu apareix més tard.

És molt activa la presència de Solsona en la reconquesta de la Segarra, Lleida i el Penedès. Molts noms del Solsonès es troben en la repoblació d'aquestes terres. Santa Maria de Solsona rebé nombroses donacions d'aquells llocs. Els comtes d'Urgell la tenien com a patrona de la Reconquesta i volien ser enterrats en el monestir de Solsona, considerat "famós a tot el món".

Al segle XIII ja consta el mercat setmanal, augmenta la vida comercial amb abundància d'oficis menestrals, i es coneix l'existència d'una comunitat de jueus. Cap a l'any 1299, el prepòsit Ponç de Vilaró inicia un nou temple gòtic. En l'expansió catalana del Mediterrani, els Tarroja, senyors de Solsona, asseguren l'Alguer (1181), i els mercaders creen companyies "draperes" amb vaixells propis que arriben al nord d'Àfrica, Constantinoble i Flandes. Eren tan coneguts, que l'autor de la novel·la cavalleresca medieval Curial e Güelfa posa un mercader de Solsona, Pere Perpunter, com el qui allibera Curial de la presó de Tunis.

Plaça Major, 1906 (Arxiu Mas)

Els segles XIV i XV són temps d'una forta decadència. Es constata una davallada del monestir amb el mal govern dels últims prepòsits. La Pesta Negra de 1348 provocà grans mortaldats amb el consegüent despoblament de la comarca, i molts masos quedaren deshabitats. Les tensions i els conflictes dels pagesos de remença originaren la guerra civil contra Joan II (1462-1472). Com a fets positius, a Solsona cal destacar l'acord de construir-hi unes noves muralles (1303); la construcció de les tres fonts públiques amb l'aigua portada de la font de Mirabella (1420); l'edificació de l'hospital de Llobera (1416-1431), i la concessió de la filla del rei Joan II de poder fer fira a Solsona el dilluns després de Pasqua (1476).