Solsona en les guerres de Catalunya

En les guerres del país, Solsona mai va ser botiflera i sempre va perdre:

• En la Guerra dels Segadors (1640), la ciutat allargà tant la resistència (1655), que hagué de venir el mateix Joan d'Àustria, fill del rei Felip IV, per fer-la i lliurar-la al saqueig.
  
  
• En la Guerra de Successió (1714), Felip V va abolir la Universitat Literària i va desterrar el bisbe de Solsona, Francesc Dorda, per haver defensat l'arxiduc Carles.
  
  
• En la guerra contra Napoleó (1810), els francesos van cremar la catedral. Es diu que l'impiu general Macdonald va ordenar: "catedral, sense bisbe i canonges, cremeu-la".
  
  
• En la primera guerra dels Carlins (1833-40), Solsona va ser el centre de les operacions militars i va quedar tan destruïda, que Pérez Galdós en els seus Episodios Nacionales escriu que Solsona "es la ciudad más fea de la cristiandad".
  
  
• L'inici de la segona guerra carlina o guerra dels Matiners (1846-49) és coneguda per la rebel·lió dels anomenats "matiners". Tot i que no hi ha quòrum a l'hora de datar l'afer, alguns historiadors el daten el setembre de 1846 amb l'aixecament de Benet Tristany a Solsona. De fet, del que no hi ha dubte és de la mort del sacerdot i mariscal de camp carlí Tristany, oriünd d'Ardèvol. Va ser afusellat l'any 1847 al firal de Solsona,  —l'actual plaça del Camp—, d'esquena i amb d'altres companys de revolta.